Recitació de poemes

Per posar en pràctica els coneixements adquirits sobre el bon comunicador, a classe de GTIC es va encarregar que escollíssim un poema i el compartíssim davant la classe. Deixant un temps per aprendre’l de memòria, jo vaig fer la recitació el 30 de Novembre.

 Tècniques per memoritzar un poema

• Repetir-lo molts cops.
• Ha de ser una poesia pensada per ser dita.
• S’ha de sentir el poema. Si el poema no et transmet res, difícilment el recitaràs bé.

Punts a tenir presents

- Volum

- Entonació

- Gesticulació

- Articulació

- Postura corporal

- Control del nervis

Poema

Cançó a Mahalta

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.

Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:

entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,

sento, com si em seguís, el teu batec suau.

I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,

de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.

                                                                            Màrius Torres

Tot i ser conscient de que el tenia prepara’t i me’l sabia, els nervis inicials van fer que m’entrebanqués i em quedes en blanc en alguna part. Tot i això el vaig acabar recitant sencer i crec que millor del que em pensava. De mica en mica vaig solucionant i treballant els problemes que provoquen els nervis.

Viquipèdia

By:Viquipèdia

La Viquipèdia és una enciclopèdia elaborada en col·laboració amb alguns dels seus propis lectors. Un munt de gent està constantment millorant la Viquipèdia, realitzant-hi milers de canvis cada hora que s'enregistren íntegrament en historials de cada article, i també a la pàgina de canvis recents. Aquells canvis que no són gaire apropiats, amb freqüència es treuen ràpidament.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3

Per a realitzar aportacions a la Viquipèdia, és fonamental tindre en compte:

Els cinc pilars de Viquipèdia

• La Viquipèdia és una enciclopèdia.
• La Viquipèdia cerca el "punt de vista neutral".
• La Viquipèdia és de contingut lliure.
• La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta.
• La Viquipèdia no té normes inamovibles més enllà d'aquests cinc principis generals.

http://ca.wikipedia.org/wiki/VP:5P

Què no és la Viquipèdia?

1 Estil i format

1.1 La Viquipèdia no és una enciclopèdia de paper

2 Contingut

2.1 La Viquipèdia no és un diccionari

2.2 La Viquipèdia no és una editorial d'idees originals

2.3 La Viquipèdia no és una plataforma de promoció

2.4 La Viquipèdia no és un dipòsit d'enllaços o fitxers

2.5 La Viquipèdia no és un servei de pàgines personals

2.6 La Viquipèdia no és un directori

2.7 La Viquipèdia no és un manual ni una guia

2.8 La Viquipèdia no és una col·lecció indiscriminada d'informació

3 Comunitat

3.1 La Viquipèdia no és una anarquia

3.2 La Viquipèdia no és una democràcia

3.3 La Viquipèdia no és una burocràcia

3.4 La Viquipèdia no és un camp de batalla

http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:All%C3%B2_que_la_Viquip%C3%A8dia_no_%C3%A9s

Conèixer i seguir el seu llibre d'estil

http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llibre_d%27estil

Llegir: Com es modifica la Viquipèdia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Com_s%27edita_una_p%C3%A0gina

Pràctica

Una vegada assolida la teoria i haver-se creat una compte, l'activitat ha realitzar era la creació o modificació d'un article, per després fer-ne un seguiment per la possible creació de debats o eliminació de la informació publicada.

Personalment he ampliat l’article “Els Fills de la Terra”, una saga de novel·les ambientades a la prehistòria escrites per Jean M. Auel, he afegit els apartats: Exemplars, Adaptació cinematogràfica i Referencies (ja que encara no n’hi havia cap).

Adjunto l’enllaç de l’article: http://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Fills_de_la_Terra

Valoració personal

Tot i no haver modificat articles de molta importància considero positiva la meva aportació a la Viquipèdia, raó per la qual no descartaria continuar aportant informació en el mateix article i altres en el futur. Tot i no ser de la Viquipèdia, des del principi del curs 2012-2013 em vaig unir a una wiki a la qual he anat aportant informació i les dos tenen un funcionament semblant. 

Taxonomia de Bloom

La Taxonomia de Bloom és un sistema de classificació de l'activitat intel·lectual que és desenvolupa a partir de les diferents tasques que es poden fer amb l'ús de les TIC.

Aquesta classificació va ser creada per en Benjamin Bloom l'any 1956, és van definir tres dominis d'activitats educatives: el cognitiu, l’afectiu i el psicomotor, i des d’aquell moment, el domini de les habilitats cognitives ha estat modificat 3 vegades (una al 2000 i l'altre al 2008). En el primer es van variar els substantius per verbs com a fonament de les activitats i en l'ultima va ser anomenada "Taxonomía de Bloom per a l'era Digital".

http://www.eduteka.org/imgbd/23/23-11/ImagBloom.jpg

Informació:

http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/12/conceptualitzacio-de-la-naturalesa-de_3.html

"LA TAXONOMÍA DE BLOOM Y SUS DOS ACTUALIZACIONES"

Pràctica

A classe de GTIC,  un cop estudiades les diferents habilitats cognitives que es poden treballar utilitzant les TIC, es va encarregar fer una taula on es fes un repàs de totes les eines i recursos TIC treballats al llarg del semestre indicant quina habilitat cognitiva, segons la classificació de l'any 2008, és desenvolupa en cadascuna d'elles.

Les quatre metàfores

Charles Crook, professor de l'Escola d'Educació de la Universitat de Nottingham , va definir una manera de conceptualitzar l'aprenentatge amb l'ordinador fonamentada en metàfores. A través d'aquestes metàfores s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. Aquests models serien:

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

En aquest cas, l'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant, és a dir, l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua.

En aquests tipus de programes es té present la individualització d'aprenentatge, la formulació de preguntes i la informació que es va afegint. Com es difícil què un programa detecti el nivell de l'alumne (els seus errors i necessitats), en molt casos és el propi alumne el que decideix el nivell d'aquest.

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

L'alumne és el que controla l'ordinador i no al revés, es a dir, és qui ensenya a l’ordinador a fer coses, li dona instruccions per a realitzar unes tasques.

D’aquesta manera el mestre quedaria relegat a segon pla i el seu paper seria el de seguir el procés de treball del nen i plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió de l'alumne quan ho consideri oportú.

Alguns exemples de micromon on el nen desenvolupa estratègies per resoldre problemes és el llenguatge de programació Logo i l'objecte gràfic tortuga. 

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

Els simuladors permeten un aprenentatge per descoberta però amb un grau de llibertat més limitat que en el Logo, ja que són un sistema tancat amb uns paràmetres establerts. Permeten fomentar la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals.

La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

L'ús de l'ordinador com a eina de treball és habitual en la vida diària. A l'escola també es dóna aquest fet. Les activitats que es realitzen han de ser autèntiques i estar relacionades amb  l’experiència i les preocupacions dels nens.

Informació:

http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/12/conceptualitzacio-de-la-naturalesa-de.html

http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/12/conceptualitzacio-de-la-naturalesa-de_3920.html

Pràctica

Un cop vistes les metàfores s’havia de construir una taula amb el processador de textos word on hi haguessin exemples de les quatre i pujar-la  a Scribd.com per penjar el codi embed al bloc. 

Scribd

És un espai web que permet als usuaris publicar i compartir documents de diversos formats com pdfs o documents de text per poder ser vistes online.

Pàgina principal Scribd: http://www.scribd.com

Trets característics de la llengua oral formal

Trets contextuals

- És de caràcter no universal, ja que en diferent grups socials  no és igual.

- Requereix un aprenentatge escolar.

- És acústica, efímera i produïda en temps real.

- L’emissor i el receptor comparteixen espai i temps, cosa que permet una interacció i, per tant, una conversa. 

Trets textuals

- Formal i generalment monologada, per tant, només parla una persona, la qual és responsable del text.

- És informativa i de tema sovint especialitzat. S’ha de planificar què es diu i com es diu i també deixar lloc per l’espontaneïtat en mesura.

- És repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals.

Trets lingüístics

- Trets suprasegmentals: elaboració de la frase, és a dir fer un discurs que no sigui pla i controlar l'entonació i l’actitud de l'emissor.

- Ocurrència d’elements díctics*, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts*, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc. 

• Díctics; Elements relacionats amb el context: sota, sobre...
• Anacoluts; A mitja frase es canvia de subjecte, verb o complements.

- Correcció de la normativa i l'ús de la varietat estàndard.

Estructura del discurs

Introducció: Es presenta el tema i els objectius.

"Allò que comença bé ja està mig acabat". Per una banda capta l'atenció del públic i crea expectació, i per l’altre li aporta recursos a l’orador en un moment que sol generar inseguretat. 

Fórmules introductòries

• Breu comentari sobre el títol del tema.
• Presentació dels objectius.
• Presentació del guió.
• Preguntes retòriques.
• Esmentar alguns prejudicis existents a l’auditori.
• Mostra alguna notícia o dades recents.
• Afirmació provocadora.
• Anècdota.

Desenvolupament: Es transmeten les informacions en un cert ordre lògic per tal d’informar o convèncer.

Conclusió: Es fa una síntesi final i es tanca el discurs. S'ha de finalitzar deixant una bona impressió en les persones que ens han escoltat.

Fórmules de conclusió

• Repetir la introducció.
• Resumir els punts principals.
• Invitació a l'acció.
• Anunciar un esdeveniment futur.
• Finalitzar amb una promesa.
• Apel·lar als sentiments.

Mapes conceptuals

Des de GTIC vàrem tractar el tema dels mapes conceptuals. Un mapa conceptual, és una eina que permet organitzar coneixements i idees, unint-les amb connectors (normalment verbs).

Des d’un punt de vista tècnic, els mapes conceptuals es poden crear amb qualsevol editor gràfic però hi ha programes que ajuden a crear el mapa de manera més eficient. A l’aula de GTIC se’ns va presentar CMapTools, un programa gratuït dels més coneguts i potser un dels millors per la seva elaboració.

El podeu trobar per descarregar a: http://cmap.ihmc.us/download/

Podeu llegir una bona introducció sobre els mapes conceptuals a:

Mapes Conceptuals from Ernest Prats Garcia

Pràctica

Per practicar el funcionament de CMapTools, vàrem realitzar un mapa conceptual a partir del següent text:

El Dinar de Nadal

Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.

En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.

La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.

El dinar comença puntualment a les dues del migdia i  acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.

Podeu trobar el meu mapa conceptual en aquest enllaç: http://cmapspublic2.ihmc.us/rid=1LBCHNSY7-15TD21D-1GL7/Dinar%20de%20Nadal.cmap

Tutorial per veure un Cmap a la web:

Tutorial para publicar cmap en web from matilde murga

Tot seguit també el podeu veure en format imatge:

Conclusió

El programa en si no és massa complicat d’utilitzar, el més difícil recau en escollir i organitzar els coneixements i les idees principals per a partir d'allà col·locar-les de manera entenedora.

La descripció

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, sentiments... Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Classes de descripció:

Objectiva: L'autor adopta una actitud imparcial davant l'objecte descrit.

Subjectiva: L'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu.

Estructura dels textos descriptius

Podem considerar tres procediments ordenats:

1. Establir el tema
2. Caracterització
3. Relació amb el món exterior

Com es fa?

1. Idear (explorar la situació)

- El propòsit

- El contingut

2. Ordenar

3. Textualitzar (redacció del text)

Models

Cançons:

• El gripau blau, Ara va de bo (Veure)
• Com un puny, Raimon (Estat d’ànim) (Veure) 
• Jenifer- Els Catarres (Veure) 

Poesia visual:

• Obra d’en Joan Brossa (Veure)

Poesia:

• Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol (Veure)  

Novel·la:

• Els homes que no estimaven a les dones, Stieg Larsson

Assaig:

• Xesco Boix vist per Lluís M. Panyella (Veure)   

Conte:

• Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix (traducció i adaptació de Pete Seeger) (Veure)  

Vídeo:

• Summercat, anunci d'Estrella Damm, Campanya estiu 2009

Partint d’aquí la professora ens va encarregar fer una descripció d'un company de classe juntament amb una fotografia amb peu de foto. Aquesta activitat rebia el nom de “Qui ets tu?”.

Competència comunicativa

" Allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants"

Gumperz i Hymes (1972)

Components de la competència comunicativa:

1. Competència lingüística/gramatical:

- La que més es treballa a les escoles.

- Fa referència al domini del codi lingüístic.

- S'ocupa de:

• Nivell fonològic
• Nivell morfològic
• Nivell sintàctic
• Nivell lèxic i semàntic

2. Competència sociolingüística:

- Adequació del discurs segons el context (dialectes i registres)

- S'ocupa de:

• Situació dels participants
• Propòsit de la interacció
• Normes i convencions de la interacció

3. Competència discursiva:

- Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.

- S'ocupa de:

• Cohesió de la forma
• Coherència en el significat

4. Competència estratègica:

- Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:

• Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències
• Afavorir l'efectivitat de la comunicació*

* Sabent que l'atenció del públic és mes alta al principi i al final del discurs, aquest s’ha d’organitzar dient primer de que es parlarà, parlar-ne i acabar dient de que s’ha parlat (conclusió).

La composició del text

El procés de composició textual no és lineal, tot i que es divideix en tres etapes:

La planificació és reflexionar i establir els objectius que es volen aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que es vol transmetre.

La redacció consisteix en transformar els plans i les idees en llenguatge escrit i oral, és a dir, en un text coherent, estructurat d’una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint sempre en compte les característiques de la coherència, la cohesió, l’adequació, la correcció i la variació.

La revisió és examinar, és avaluar el que s’ha escrit, decidir si s’adiu amb les expectatives que es tenen i si s'ha de modificar alguna cosa per millorar el text.

Prezi

El Prezi és un programa que permet fer presentacions com el Power Point, però és molt diferent a aquest.
El Power Point treballa amb "diapositives" i d’aquesta manera fa presentacions molt lineals; en canvi, el Prezi, proporciona un ampli espai de treball que permet fer presentacions més innovadores treballant amb el "zoom" en els detalls i les diferents connexions.

Tutorial

Tutorial Prezi en español, aprender a utilizarlo en 15 minutos (academia Prezi) on Prezi

Exercicis

A la classe de GTIC hem completat entre tots les característiques del Prezi en la diapositiva de "El Suro de GTIC".

Característiques:

• Programa online per fer presentacions.
• Senzill d'utilitzar.
• No tens un ordre preestablert, s'ha de crear.
• Podem editar i visionar cooperativament.
• El treball d'imatges és important (varies maneres d'utilitzar-ho, no només amb metàfores visuals).
• És dinàmic i permet passar ràpidament del concret al general (efecte zoom).

L’activitat a realitzar amb el Prezi ha estat crear una presentació que expliqui què és el Prezi, utilitzant una metàfora visual.

Per tal d’aprendre el funcionament del Prezi, primer he realitzat una presentació de prova sobre les vacances.

Aquesta és la meva presentació sobre el Prezi:

Comunicació audiovisual

A la classe de COED vàrem tractar la comunicació audiovisual des de la part del receptor. D’aquesta manera s'ha de tindre en compte que quan escoltem reelaborem el missatge amb la pròpia experiència. Tenim coneixements previs del missatge, raó per la que és important com a emissor conèixer el públic i saber el seu punt de partida.

La comunicació audiovisual fa estar més alerta als espectadors perquè el missatge acostuma a ser més complex. En aquests casos es reben inputs dels quals no s’és conscient: publicitat subliminal.

En aquest moment vàrem veure el vídeo de Guillermo Orozco:

La imatge: És un codi universal que es pot veure de moltes maneres, ja que hi ha coses que no sabem veure a simple vista (canvis de càmera, situació de la càmera...).

Família, escola i mitjans de comunicació: La família i l'escola són els factors principals per a l'educació dels infants però els mitjans de comunicació també tenen part de responsabilitat, raó per la qual les escoles els han d’utilitzar. A més a més, aquests mitjans han de ser conscients que eduquen i per tant han de tindre en compte que retransmeten.

Power Point

Estructura dels programes de presentacions:

Diapositives: Eix central d'aquests programes. En aquestes es col·loquen els objectes com ara: textos, vídeos, imatges...

Accions: Conjunt d'instruccions que s’executen quan es fa clic o es passa el ratolí per sobre d'un objecte. Per exemple, quan cliquem sobre d'una imatge i anem a una diapositiva concreta.

Transicions: Efecte visual i/o sonor que s'estableix entre diapositives.

Animacions: Efecte visual i/o sonor que s'estableix als objectes i que pot implicar un ordre d'entrada i de sortida dins de la diapositiva.

Tipus de presentacions segons el seu ús:

Ús més tradicional: Propera a les metodologies que consideren el professor com a font del saber, com qui ha de transmetre els coneixements de la millor manera possible.

Ús més creatiu: Presentacions amb una modalitat innovadora.

Dins la utilització tradicional de les presentacions, es poden anomenar els següents avantatges:

• L’alumne té una guia en pantalla.
• Utilització d’imatges il•lustratives, esquemes i elements multimèdia.
• L’alumne té més facilitat per prendre apunts.
• Permet utilitzar una gran varietat de colors.

Però també s’hi troben els inconvenients següents:

• La possibilitat d’incloure massa informació a les diapositives.
• L’orador pot caure en l’error de llegir de la pantalla.
• La utilització de colors de forma indiscriminada.
• L’abús dels elements multimèdia.
• Una aula sempre a les fosques que provoca cansament.
• Córrer el risc d’afegir efectes d’animació que distreuen als alumnes.

Creative commons

Organització dedicada a promoure l’accés a la cultura i a una flexibilització més gran de les lleis de propietat intel•lectual.

Posar les obres sota una llicència de Creative Commons no vol dir que aquestes obres perdin els drets d'autor, al contrari, és una manera d'exercir-los i poder oferir alguns drets a terceres persones en determinades condicions.

La llicència que utilitzo en aquest blog es tracta d’una de Reconeixement NoComercial (by-nc), la qual permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial, tampoc deixa utilitzar l'obra original amb finalitats comercials. 

Per més informació: http://es.creativecommons.org/licencia/

Posa’t una llicència de Cretive Commons.

Cultura lliure 

Moviment social que promou la elaboració i la difusió de la cultura amb uns principis més amplis que els habitualment proposats per les legislacions vigents actuals.

Són habituals les reflexions al voltant de la propietat intel·lectual, els drets d'autor, el copyleft o el paper de les xarxes P2P.

Informació:

http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/10/cultura-lliure-i-programari-lliure-una.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cultura_lliure

Programari lliure:

Programari que es pot utilitzar, estudiar i modificar sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

Informació:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure

Diferència amb un programa gratuït:

En un programa lliure es té accés al codi de programació i per tant, es pot modificar. En canvi, en un programa gratuït no es té accés a aquest codi i per tant no es pot modificar.