Estructura
dels programes de presentacions:
Diapositives: Eix central d'aquests programes. En
aquestes es col·loquen els objectes com ara: textos, vídeos, imatges...
Accions: Conjunt d'instruccions que s’executen quan
es fa clic o es passa el ratolí per sobre d'un objecte. Per exemple, quan
cliquem sobre d'una imatge i anem a una diapositiva concreta.
Transicions: Efecte visual i/o sonor que s'estableix
entre diapositives.
Animacions: Efecte visual i/o sonor que s'estableix
als objectes i que pot implicar un ordre d'entrada i de sortida dins de la
diapositiva.
Tipus
de presentacions segons el seu ús:
Ús més tradicional: Propera a les metodologies que
consideren el professor com a font del saber, com qui ha de transmetre els
coneixements de la millor manera possible.
Ús més creatiu: Presentacions amb una modalitat
innovadora.
Dins la utilització tradicional de les
presentacions, es poden anomenar els següents avantatges:
- L’alumne té una guia en pantalla.
- Utilització d’imatges il•lustratives, esquemes i
elements multimèdia.
- L’alumne té més facilitat per prendre apunts.
- Permet utilitzar una gran varietat de colors.
Però també s’hi troben els inconvenients següents:
- La possibilitat d’incloure massa informació a les
diapositives.
- L’orador pot caure en l’error de llegir de la
pantalla.
- La utilització de colors de forma indiscriminada.
- L’abús dels elements multimèdia.
- Una aula sempre a les fosques que provoca cansament.
- Córrer el risc d’afegir
efectes d’animació que distreuen als alumnes.
