Recitació de poemes

Per posar en pràctica els coneixements adquirits sobre el bon comunicador, a classe de GTIC es va encarregar que escollíssim un poema i el compartíssim davant la classe. Deixant un temps per aprendre’l de memòria, jo vaig fer la recitació el 30 de Novembre.

 Tècniques per memoritzar un poema

• Repetir-lo molts cops.
• Ha de ser una poesia pensada per ser dita.
• S’ha de sentir el poema. Si el poema no et transmet res, difícilment el recitaràs bé.

Punts a tenir presents

- Volum

- Entonació

- Gesticulació

- Articulació

- Postura corporal

- Control del nervis

Poema

Cançó a Mahalta

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.

Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:

entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,

sento, com si em seguís, el teu batec suau.

I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,

de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.

                                                                            Màrius Torres

Tot i ser conscient de que el tenia prepara’t i me’l sabia, els nervis inicials van fer que m’entrebanqués i em quedes en blanc en alguna part. Tot i això el vaig acabar recitant sencer i crec que millor del que em pensava. De mica en mica vaig solucionant i treballant els problemes que provoquen els nervis.

El bon comunicador: Bibiana Ballbè

Després d’haver estat treballant el tema del bon comunicador a l'assignatura de COED, des de classe de GTIC es va encarregar aquest treball en grup per aprofundir sobre la producció d’un comunicador que tingui presència a la xarxa.

En aquest treball de les assignatures de GTIC i COED el nostre grup format per la Sara Berzas, la Cristina Carbonell, l’Airy Guillamón i jo mateix vam decidir seguir a la Bibiana Ballbè.

Mitjançant aquest treball havíem d'arribar a la conclusió de si la Bibiana Ballbè és una bona comunicadora o no partint del seu seguiment. Per veure el treball i la seva conclusió visiteu el següent bloc: http://sachbibiana.blogspot.com.es/

Trets característics de la llengua oral formal

Trets contextuals

- És de caràcter no universal, ja que en diferent grups socials  no és igual.

- Requereix un aprenentatge escolar.

- És acústica, efímera i produïda en temps real.

- L’emissor i el receptor comparteixen espai i temps, cosa que permet una interacció i, per tant, una conversa. 

Trets textuals

- Formal i generalment monologada, per tant, només parla una persona, la qual és responsable del text.

- És informativa i de tema sovint especialitzat. S’ha de planificar què es diu i com es diu i també deixar lloc per l’espontaneïtat en mesura.

- És repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals.

Trets lingüístics

- Trets suprasegmentals: elaboració de la frase, és a dir fer un discurs que no sigui pla i controlar l'entonació i l’actitud de l'emissor.

- Ocurrència d’elements díctics*, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts*, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc. 

• Díctics; Elements relacionats amb el context: sota, sobre...
• Anacoluts; A mitja frase es canvia de subjecte, verb o complements.

- Correcció de la normativa i l'ús de la varietat estàndard.

Estructura del discurs

Introducció: Es presenta el tema i els objectius.

"Allò que comença bé ja està mig acabat". Per una banda capta l'atenció del públic i crea expectació, i per l’altre li aporta recursos a l’orador en un moment que sol generar inseguretat. 

Fórmules introductòries

• Breu comentari sobre el títol del tema.
• Presentació dels objectius.
• Presentació del guió.
• Preguntes retòriques.
• Esmentar alguns prejudicis existents a l’auditori.
• Mostra alguna notícia o dades recents.
• Afirmació provocadora.
• Anècdota.

Desenvolupament: Es transmeten les informacions en un cert ordre lògic per tal d’informar o convèncer.

Conclusió: Es fa una síntesi final i es tanca el discurs. S'ha de finalitzar deixant una bona impressió en les persones que ens han escoltat.

Fórmules de conclusió

• Repetir la introducció.
• Resumir els punts principals.
• Invitació a l'acció.
• Anunciar un esdeveniment futur.
• Finalitzar amb una promesa.
• Apel·lar als sentiments.

Identitat i territori

“Identitat i territori” és el nom del treball modular en grup de les assignatures de COED i GTIC, en el qual s’ha de posar en practica la teoria apresa en les dues matèries. Els components del nostre grup som: la Laura Bartolomé, la Laura Carmona i jo mateix.

Guia per l’exposició oral: http://pers.blanquerna.url.edu/jordisimon/Guia_exposici%C3%B3_oral_territori_identitat_2012.pdf

L’elecció del tema va ser complicat ja que no en trobàvem cap en comú entre nosaltres, tot i això, finalment, vàrem pensar en un que no només ens uneix a nosaltres tres si no també a la resta de la classe, aquest tema és l’educació infantil.

Avui hem realitzat la nostra exposició d’identitat i territori davant de la resta de companys, en la qual tot i els nervis personals crec que ens ha sortit força bé.

La descripció

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, sentiments... Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Classes de descripció:

Objectiva: L'autor adopta una actitud imparcial davant l'objecte descrit.

Subjectiva: L'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu.

Estructura dels textos descriptius

Podem considerar tres procediments ordenats:

1. Establir el tema
2. Caracterització
3. Relació amb el món exterior

Com es fa?

1. Idear (explorar la situació)

- El propòsit

- El contingut

2. Ordenar

3. Textualitzar (redacció del text)

Models

Cançons:

• El gripau blau, Ara va de bo (Veure)
• Com un puny, Raimon (Estat d’ànim) (Veure) 
• Jenifer- Els Catarres (Veure) 

Poesia visual:

• Obra d’en Joan Brossa (Veure)

Poesia:

• Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol (Veure)  

Novel·la:

• Els homes que no estimaven a les dones, Stieg Larsson

Assaig:

• Xesco Boix vist per Lluís M. Panyella (Veure)   

Conte:

• Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix (traducció i adaptació de Pete Seeger) (Veure)  

Vídeo:

• Summercat, anunci d'Estrella Damm, Campanya estiu 2009

Partint d’aquí la professora ens va encarregar fer una descripció d'un company de classe juntament amb una fotografia amb peu de foto. Aquesta activitat rebia el nom de “Qui ets tu?”.

El decàleg del comunicador eficaç

En finalitzar la lectura del llibre “Com parlar bé en públic” de Joana Rubio i Francesc Puigpelat per l’assignatura de COED, a la classe ens vàrem dividir en grups de 4 per tal d’elaborar, mitjançant els apunts  de la lectura de tots els membres del grup, un decàleg de 10 punts del comunicador eficaç, és a dir, 10 regles o preceptes bàsics que tot bon orador a de seguir.

Un cop cada grup va tindre el seu decàleg, s’inicia una posada en comú i, entre tots, vàrem formular un sol decàleg. 

Decàleg definitiu

1. Tenir clares les quatre preguntes bàsiques.
2. Domini de la llengua.
3. Positivisme.
4. Retroalimentació amb el públic.
5. Ser natural. No memoritzar el discurs.
6. Elaborar un bon guió.
7. Domini del llenguatge no verbal.
8. Domini de la veu: velocitat, volum, vocalització.
9. Ser clar, precís i breu.
10. Estructurar el discurs.
11. Utilitzar adequadament els mitjans audiovisuals.   

Competència comunicativa

" Allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants"

Gumperz i Hymes (1972)

Components de la competència comunicativa:

1. Competència lingüística/gramatical:

- La que més es treballa a les escoles.

- Fa referència al domini del codi lingüístic.

- S'ocupa de:

• Nivell fonològic
• Nivell morfològic
• Nivell sintàctic
• Nivell lèxic i semàntic

2. Competència sociolingüística:

- Adequació del discurs segons el context (dialectes i registres)

- S'ocupa de:

• Situació dels participants
• Propòsit de la interacció
• Normes i convencions de la interacció

3. Competència discursiva:

- Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.

- S'ocupa de:

• Cohesió de la forma
• Coherència en el significat

4. Competència estratègica:

- Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:

• Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències
• Afavorir l'efectivitat de la comunicació*

* Sabent que l'atenció del públic és mes alta al principi i al final del discurs, aquest s’ha d’organitzar dient primer de que es parlarà, parlar-ne i acabar dient de que s’ha parlat (conclusió).

La composició del text

El procés de composició textual no és lineal, tot i que es divideix en tres etapes:

La planificació és reflexionar i establir els objectius que es volen aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que es vol transmetre.

La redacció consisteix en transformar els plans i les idees en llenguatge escrit i oral, és a dir, en un text coherent, estructurat d’una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint sempre en compte les característiques de la coherència, la cohesió, l’adequació, la correcció i la variació.

La revisió és examinar, és avaluar el que s’ha escrit, decidir si s’adiu amb les expectatives que es tenen i si s'ha de modificar alguna cosa per millorar el text.

Llenguatge i llengua

Què és el llenguatge?

El llenguatge és un mitjà o instrument d'expressió i de comunicació constituït per senyals i combinacions de senyals organitzades de manera específica, ja sigui de manera oral o escrita. Amb ell reduïm i ordenem les percepcions de l'entorn, és un element bàsic en la constitució del pensament i, molt particularment, permet el discurs abstracte a diferents nivells i és indispensable com a suport de la memòria, tant individual com col·lectiva.

D'aquesta manera, el llenguatge presenta moltes manifestacions diferents en les diverses comunitats que hi ha al planeta.

Què és la llengua?

Les llengües són les diferents manifestacions del llenguatge i com a tals, un sistema de senyals que els parlants aprenen i retenen a la seva memòria. És un codi que coneix cada parlant, i que és molt important per el desenvolupament normal de la comunicació entre les persones, ja que el fet que tots els parlants d'una llengua la coneguin és el que fa possible la comunicació entre ells. La llengua té un paper singular en la formació de la identitat personal.

Qui soc jo?

Primera part

En la primera classe de COED vàrem fer una activitat basada en descriure'ns com ens veiem nosaltres mateixos per després repartir les descripcions per la classe. Un cop es tenia la descripció d'una altra persona s’havien d’escollir tres adjectius que pensessis que la descrivien i fer-li dues preguntes. 

Segona part

Seguint amb el mateix tema, el següent dia vàrem portar un autoretrat que ens definís. Amb la fotografia, cada un va dir el procés de selecció, el perquè l’havia escollit i el grau de satisfacció. 

En encarregar aquesta activitat de seguida em va vindre a la ment la imatge que portaria, una fotografia de quan era petit. Tots som nens i creixem com a persones mitjançant tot el que fem, veiem i decidim, tot i això aquell nen que érem sempre continua estant dins nostre.

Aquestes primeres activitats anaven dirigides a començar-nos a conèixer entre nosaltres i també a coneixes millor a un mateix. 

Comunicació audiovisual

A la classe de COED vàrem tractar la comunicació audiovisual des de la part del receptor. D’aquesta manera s'ha de tindre en compte que quan escoltem reelaborem el missatge amb la pròpia experiència. Tenim coneixements previs del missatge, raó per la que és important com a emissor conèixer el públic i saber el seu punt de partida.

La comunicació audiovisual fa estar més alerta als espectadors perquè el missatge acostuma a ser més complex. En aquests casos es reben inputs dels quals no s’és conscient: publicitat subliminal.

En aquest moment vàrem veure el vídeo de Guillermo Orozco:

La imatge: És un codi universal que es pot veure de moltes maneres, ja que hi ha coses que no sabem veure a simple vista (canvis de càmera, situació de la càmera...).

Família, escola i mitjans de comunicació: La família i l'escola són els factors principals per a l'educació dels infants però els mitjans de comunicació també tenen part de responsabilitat, raó per la qual les escoles els han d’utilitzar. A més a més, aquests mitjans han de ser conscients que eduquen i per tant han de tindre en compte que retransmeten.

Com parlar bé en públic

Autors: Joana Rubio, Francesc Puigpelat

Editorial: La butxaca

Any d’edició: 2010

Sinopsi: Els grans oradors tenen un món de tècniques concretes, gestos estudiats i mètodes que tothom pot aprendre. Descobreix quins són els seus secrets i fes que les teves intervencions públiques, lluny de ser un mal tràngol, es converteixin en ocasions excel·lents per a comunicar i persuadir. En aquest llibre hi aprendràs: trucs per a superar el pànic de quedar-se en blanc, recursos per a preparar bé un discurs, idees per a mantenir el ritme i guanyar-te l'auditori...

La fonètica de la ela doble (LL)

by: Lobillo
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c0/Latin_LL.png

Des de classe de COED ens vàrem adonar d’un defecte greu de la fonètica molt estès, es tracta de la substitució del so de la ela doble (ll) pel so de la i catalana.

La ela doble s'ha de pronunciar amb un so palatal lateral ben diferent del de la i. Per dir-la correctament cal posar la llengua tocant al paladar, sense tensar-la, ben tova, plana i no només la punta sinó tota la llengua, hi ha de tocar sobretot del mig.

Informació: http://boncatala.com/index03/03ella.htm

El bon comunicador

Des de la classe de COED (Comunicació oral, escrita i digital) s’ha tractat el tema de ser un comunicador eficaç, després d’haver-ho estat debatent i parlant hem arribat a la conclusió que per ser-ho s’han de tindre en compte:

- Humor

- Saber riure d'un mateix

- Domini del contingut

- Gesticulació i expressió (facial i corporal)

- Canvi del to de veu

- Velocitat del discurs

- Organització de les idees

- Explicar experiències pròpies

- Vocabulari ric i variat

- Utilització d'exemples

- Ser proper al públic

- Mirada

En el següent vídeo d’en Ken Robinson visualitzat a classe es pot observar un bon exemple de comunicador eficaç .

Anècdota

Aquest vídeo també ha estat visualitzat a classe d’Educació Física, més específicament del minut 15:30 al 17:40, on parla de l’anècdota de com la Lynne Gillian va arribar a ser una magnifica ballarina, després de que l’escola informes als seus pares de que tenia serioses dificultats d’aprenentatge, gràcies a que un especialista  va dir que entres a formar-se a una escola de ballet.

La conclusió que s’abstreu d’aquest fragment és que el problema de la Gillian no era que tingues serioses dificultats d’aprenentatge, si no que la manera d’ensenyar de l’escola no la motivava el suficient.