Comunicació audiovisual

A la classe de COED vàrem tractar la comunicació audiovisual des de la part del receptor. D’aquesta manera s'ha de tindre en compte que quan escoltem reelaborem el missatge amb la pròpia experiència. Tenim coneixements previs del missatge, raó per la que és important com a emissor conèixer el públic i saber el seu punt de partida.

La comunicació audiovisual fa estar més alerta als espectadors perquè el missatge acostuma a ser més complex. En aquests casos es reben inputs dels quals no s’és conscient: publicitat subliminal.

En aquest moment vàrem veure el vídeo de Guillermo Orozco:

La imatge: És un codi universal que es pot veure de moltes maneres, ja que hi ha coses que no sabem veure a simple vista (canvis de càmera, situació de la càmera...).

Família, escola i mitjans de comunicació: La família i l'escola són els factors principals per a l'educació dels infants però els mitjans de comunicació també tenen part de responsabilitat, raó per la qual les escoles els han d’utilitzar. A més a més, aquests mitjans han de ser conscients que eduquen i per tant han de tindre en compte que retransmeten.

Power Point

Estructura dels programes de presentacions:

Diapositives: Eix central d'aquests programes. En aquestes es col·loquen els objectes com ara: textos, vídeos, imatges...

Accions: Conjunt d'instruccions que s’executen quan es fa clic o es passa el ratolí per sobre d'un objecte. Per exemple, quan cliquem sobre d'una imatge i anem a una diapositiva concreta.

Transicions: Efecte visual i/o sonor que s'estableix entre diapositives.

Animacions: Efecte visual i/o sonor que s'estableix als objectes i que pot implicar un ordre d'entrada i de sortida dins de la diapositiva.

Tipus de presentacions segons el seu ús:

Ús més tradicional: Propera a les metodologies que consideren el professor com a font del saber, com qui ha de transmetre els coneixements de la millor manera possible.

Ús més creatiu: Presentacions amb una modalitat innovadora.

Dins la utilització tradicional de les presentacions, es poden anomenar els següents avantatges:

• L’alumne té una guia en pantalla.
• Utilització d’imatges il•lustratives, esquemes i elements multimèdia.
• L’alumne té més facilitat per prendre apunts.
• Permet utilitzar una gran varietat de colors.

Però també s’hi troben els inconvenients següents:

• La possibilitat d’incloure massa informació a les diapositives.
• L’orador pot caure en l’error de llegir de la pantalla.
• La utilització de colors de forma indiscriminada.
• L’abús dels elements multimèdia.
• Una aula sempre a les fosques que provoca cansament.
• Córrer el risc d’afegir efectes d’animació que distreuen als alumnes.

Com parlar bé en públic

Autors: Joana Rubio, Francesc Puigpelat

Editorial: La butxaca

Any d’edició: 2010

Sinopsi: Els grans oradors tenen un món de tècniques concretes, gestos estudiats i mètodes que tothom pot aprendre. Descobreix quins són els seus secrets i fes que les teves intervencions públiques, lluny de ser un mal tràngol, es converteixin en ocasions excel·lents per a comunicar i persuadir. En aquest llibre hi aprendràs: trucs per a superar el pànic de quedar-se en blanc, recursos per a preparar bé un discurs, idees per a mantenir el ritme i guanyar-te l'auditori...

Creative commons

Organització dedicada a promoure l’accés a la cultura i a una flexibilització més gran de les lleis de propietat intel•lectual.

Posar les obres sota una llicència de Creative Commons no vol dir que aquestes obres perdin els drets d'autor, al contrari, és una manera d'exercir-los i poder oferir alguns drets a terceres persones en determinades condicions.

La llicència que utilitzo en aquest blog es tracta d’una de Reconeixement NoComercial (by-nc), la qual permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial, tampoc deixa utilitzar l'obra original amb finalitats comercials. 

Per més informació: http://es.creativecommons.org/licencia/

Posa’t una llicència de Cretive Commons.

Cultura lliure 

Moviment social que promou la elaboració i la difusió de la cultura amb uns principis més amplis que els habitualment proposats per les legislacions vigents actuals.

Són habituals les reflexions al voltant de la propietat intel·lectual, els drets d'autor, el copyleft o el paper de les xarxes P2P.

Informació:

http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/10/cultura-lliure-i-programari-lliure-una.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cultura_lliure

Programari lliure:

Programari que es pot utilitzar, estudiar i modificar sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

Informació:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure

Diferència amb un programa gratuït:

En un programa lliure es té accés al codi de programació i per tant, es pot modificar. En canvi, en un programa gratuït no es té accés a aquest codi i per tant no es pot modificar.

Vídeo lliçó i vídeo motivador

QUADRE DELS HEMISFERIS DEL CERVELL:

Hemisferi esquerre	Hemisferi dret
Controla la part dreta del cos	Controla la part esquerra del cos
Treballa d’una forma més racional	Treballa d’una forma més sensorial
Li correspon el desenvolupament lineal, lògic i racional del pensament, les operacions d’anàlisis i sintaxis, la percepció dels esquemes significatius i la disposició ordenada de les seqüències. (Funcions lligades al llenguatge i a l’abstracció)	Funcions com el reconeixement immediat dels rostres, la distinció i el record de les formes, discriminació d’acords musicals i reconstrucció mental de conjunts a partir dels seus fragments. (Funcions espacials no-verbals)
Més sensibilitat per tot el que és visual.	Més sensibilitat per tot el que és acústic.
És el dominant, intel·lectual i analític	És el secundari i del repòs.
Llegir un text: anàlisi gramatical i lògic. Ens arriben idees, informació, continguts, conceptes...	Veure una imatge: operació sintètica. Ens arriben sensacions.

Quadre abstret de: http://patriciacarreraeducacioinfantil.blogspot.com.es/2012/10/videos-i-educacion.html (blog de la Patricia Carrera, una companya de classe)

VÍDEO LLIÇÓ:

Té funció de lliçó magistral. Corre el risc d'oferir massa informació, i degut això la seva comprensió i retenció és més complicada. Són vídeos pensats per assolir unes idees i coneixements de manera individual.

Exemple:

Amb aquest tipus de vídeos s’utilitza l'hemisferi esquerra  del cervell, ja que és l’encarregat de la part cognitiva.

VÍDEO MOTIVADOR:

Són aquells vídeos que mentre es treballa un tema  inciten a l'estudi d'aquest mitjançant les emocions i sensacions, d’aquesta manera el seu objectiu és estimular la participació en l'aprenentatge.

Exemple: 

Amb aquest tipus de vídeos es treballen tots dos hemisferis, tant el dret que és el dels sentiments, com l'esquerre.

La fonètica de la ela doble (LL)

by: Lobillo
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c0/Latin_LL.png

Des de classe de COED ens vàrem adonar d’un defecte greu de la fonètica molt estès, es tracta de la substitució del so de la ela doble (ll) pel so de la i catalana.

La ela doble s'ha de pronunciar amb un so palatal lateral ben diferent del de la i. Per dir-la correctament cal posar la llengua tocant al paladar, sense tensar-la, ben tova, plana i no només la punta sinó tota la llengua, hi ha de tocar sobretot del mig.

Informació: http://boncatala.com/index03/03ella.htm

Wiki

Una Wiki és una eina que permet crear col•lectivament pàgines web on compartir i intercanviar coneixements sobre un tema en concret. Els continguts estan en constant revisió i actualització i, qualsevol usuari pot crear, editar, realitzar modificacions, correccions o esborranys de forma fàcil i ràpida. D’aquesta manera les wikis faciliten una autoria distribuïda i creen un patrimoni cultural col•laboratiu.

Tipus de Wikis

Públic: Tothom el pot veure i editar.

Semi-públic: El pot veure tothom però només el poden editar els qui l'administrador els hi permet.

Privat: Només el poden veure i editar les persones amb les que esta compartit.

Diferències entre blog i wiki

BLOG	WIKI
Personal	Social
Estàtic	Dinàmic
Col·laboració externa (comentaris)	Col·laboració interna (editació)
Ordre entrades cronològicament invers	Intemporal
Entrades	Pàgines en el menú lateral
Protagonisme de l'autor	Participació igualitària

La wiki més coneguda per tothom és la Wikipédia, una enciclopèdia lliure d’Internet, que pot ser ampliada i modificada per qualsevol persona i que està en constant revisió.

Exercici

Des de classe de GTIC s’ha dividit la classe en grups de quatre per elaborar de manera col·laborativa una wiki per aprendre a utilitzar aquesta eina.

Per crear la wiki, hem utilitzat la pàgina www.wikispaces.com  

El primer que s’ha de fer és crear un compte que servirà per identificar-nos a la pàgina. S’ha d'introduir un nom d'usuari, una contrasenya, una adreça de correu electrònic i un nom per la pròpia wiki. Quan es clica a "Join" (per crear l’espai a wikispaces) ja s’hi pot començar a treballar.

La wiki realitzada en aquest exercici es troba a la següent adreça: http://unviatge.wikispaces.com/

Com es pot comprovar es tracta d’una wiki de tipus privat, això es degut a que per fer-la publica s’havia de pagar el preu simbòlic d’un dolar. 

El bon comunicador

Des de la classe de COED (Comunicació oral, escrita i digital) s’ha tractat el tema de ser un comunicador eficaç, després d’haver-ho estat debatent i parlant hem arribat a la conclusió que per ser-ho s’han de tindre en compte:

- Humor

- Saber riure d'un mateix

- Domini del contingut

- Gesticulació i expressió (facial i corporal)

- Canvi del to de veu

- Velocitat del discurs

- Organització de les idees

- Explicar experiències pròpies

- Vocabulari ric i variat

- Utilització d'exemples

- Ser proper al públic

- Mirada

En el següent vídeo d’en Ken Robinson visualitzat a classe es pot observar un bon exemple de comunicador eficaç .

Anècdota

Aquest vídeo també ha estat visualitzat a classe d’Educació Física, més específicament del minut 15:30 al 17:40, on parla de l’anècdota de com la Lynne Gillian va arribar a ser una magnifica ballarina, després de que l’escola informes als seus pares de que tenia serioses dificultats d’aprenentatge, gràcies a que un especialista  va dir que entres a formar-se a una escola de ballet.

La conclusió que s’abstreu d’aquest fragment és que el problema de la Gillian no era que tingues serioses dificultats d’aprenentatge, si no que la manera d’ensenyar de l’escola no la motivava el suficient. 

Anàlisi d'un bloc educatiu

Després de la lectura i el comentari a classe de GTIC del llibre "Usos educatius dels blogs: Recursos, orientacions i experiències per a docents”, l’activitat a realitzar va ser l’anàlisi d’un dels blogs educatius següents:

• http://blocs.xtec.cat/infantslacucafera/
• http://blocs.xtec.cat/ceipflix345/
• http://blocs.xtec.cat/ceiplesescolesdegurb2003/
• http://mcarmendvoramar.blogspot.com.es
• http://olgacatasus.blogspot.com.es/
• http://elbonia.cent.uji.es/jordi/
• http://blocs.xtec.cat/pau2000/ 
• http://blocs.xtec.cat/ceippladelavella/
• http://blocs.xtec.cat/bellvitgecoeducacio/
• http://jjdeharo.blogspot.com.es/
• http://blog.ravalnet.org/bitacolademestratic/  
• http://5centims5.blogspot.com.es/
• http://ticotac.blogspot.com/
• http://www.genisroca.com/
• http://seminarijordisl.blogspot.com/

Després d’observar els diferents blogs educatius de proposta vaig decidir analitzar el blog de l'escola bressol la cuca fera.

Anàlisi

http://blocs.xtec.cat/infantslacucafera/

És un blog de la plataforma Xtec blog (espai perquè tant els docents com els centres puguin crear el seu propi blog) dirigit per el professorat, amb el propòsit d’informar i donar a conèixer el desenvolupament dels infants als seus familiars mitjançant fotografies i vídeos de l’adaptació dels nens, on es pot veure les diferents activitats que fan.

Es tracta d’un blog de professors, on els mestres comuniquen les seves reflexions sobre l'educació, sobre metodologia en àrees concretes i les experiències fetes a l'aula.

El blog esta estructurat amb un menú a la part de dalt amb els següents apartats: Home, Cargols, El Sol, Els Núvols, Espai Cuca fera i Formigues. Cada apartat va dirigit a una classe diferent.

Al costat dret i de dalt a baix s’hi pot trobar: un rellotge d’agulla digital, un calendari, els arxius dividits per mesos, els comentaris més recents i un blogroll de blogs recomanats per el propi centre.

A sota de cada entrada del blog s’hi troben els comentaris, les categories o etiquetes de cada post i un RSS dels comentaris.

Reflexió

És un bon blog per els pares i familiars dels alumes ja que poden veure un seguiment de l'aprenentatge i l'evolució dels nens amb les reflexions, imatges i vídeos que pengen els mestres. La seva estructura i el seu fons blanc sota lletra negre permet una fàcil lectura del seu contingut.

Usos educatius dels Blogs. Recursos, orientacions i exeperiències per a docents

Autors:

- Francesc Balagué

 És autor del blog www.blocdeblocs.net.

- Felipe Zayas

 És autor del blog Darle a la lengua.

Sinopsi del llibre
Blogs, edublogs o quaderns de bitàcola; fa escassament quatre anys, uns quants professors pioners van començar a introduir-los en l’àmbit escolar. L’evolució d’aquest fenomen ha estat espectacular i cada vegada són més els serveis i recursos disponibles.
Partint de la seva contextualització en la web 2.0, el blog es descriu com a sistema de gestió de continguts amb una dimensió social i comunicativa molt important. El blog és, en primer lloc, un mitjà de comunicació que pot contribuir a enriquir les interaccions entre els alumnes i entre aquests i el professor per afavorir aprenentatges actius. A més, el blog permet establir comunicació amb persones i grups situats més enllà del centre educatiu.

Aquest dossier té com a finalitat considerar els seus usos i possibilitats educatives dels blogs. Per a aconseguir-ho és necessari descriure l’estructura i les opcions de la plataforma en la qual s’allotja el blog. Alhora, aquesta anàlisi es veu recolzada per una col·lecció d’experiències reals de professors i professores que l’han estat utilitzant i que expliquen els detalls de la seva aplicació didàctica.

Per fomentar-ne l’ús i animar el lector a introduir-se en la “blogosfera educativa” es recullen recursos, manuals i enllaços d’interès que el guiaran en aquest apassionant viatge.

Delicious

Delicious és un servei de gestió d'adreces d'interès socials a través del web. Permet guardar i recuperar a la xarxa les adreces d'interès, que clàssicament s'emmagatzemaven des del navegador localment a l'ordinador, de manera que són consultables en línia i no només localment. També en facilita la categorització amb paraules clau (etiquetes), fet que n'agilitza la localització. Però no tan sols permet agrupar-les i etiquetar-les, sinó també compartir-les amb altres usuaris del servei i així conèixer qui (i quanta gent) ha desat un determinat enllaç.
El seu èxit possiblement rau en la senzillesa de la seva interfície, en emprar un llenguatge HTML molt senzill i un sistema d'URL llegible. A més, posseïx un flexible servei de sindicació web mitjançant RSS i un codi API bastant potent que permet fer ràpidament aplicacions que treballin amb Delicious.

Enllaç a la web: http://www.delicious.com/

Enllaç al Delicious personal: http://www.delicious.com//hvicente

Tutorial

Per posar els últims marcadors que afegim al compte de Delicious al nostre blog només s’ha de posar el següent codi html al lloc desitjat.

<script type="text/javascript" src="http://feeds.delicious.com/v2/js/usuario?title=titulodeseado%3A&count=5&sort=date&extended"></script>

Nota: No s’ha d’oblidar modificar la paraula "usuario" pel nom d'usuari de Delicious i "titulodeseado" pel títol en que es vulguin mostrar els marcadors preferits. També es pot modificar el "count = 5" pel nombre de marcadors que es vulguin ensenyar al blog.

RSS

Què és RSS?

RSS (Really Simple Syndication) és una tecnologia que permet a l'usuari rebre automàticament els titulars i els resums de notícies de webs o documents que es van actualitzant periòdicament, en una única interfície.

Amb el format RSS, no cal buscar les novetats en una web, sinó que el lector —una aplicació que cal instal·lar a l’ordinador— realitza aquesta tasca de manera automàtica.

Tutorial per posar-ne al blog